El 27 de setembre començarem a fer un nou país

reinicia

 

Les TIC permeten obrir processos de construcció i consolidació de nous Estats substancialment diferents dels processos d’independència fins ara coneguts. Estem a l’era digital i aquesta tecnologia pot facilitar o dificultar la construcció amb èxit d’un nou estat, el qual ja hauria de ser un estat digital. En aquest sentit, Catalunya necessita establir com una de les prioritats clau del seu govern la generació i desenvolupament, a curt termini, d’una política avançada en el camp de les tecnologies digitals TIC.

El proper 27 de setembre començarem a fer un país nou, un país normal, on disposarem de les eines necessàries per a millorar la vida de les persones. Aquesta és la important missió que tenim a partir del proper 27 de setembre, quan la candidatura de Junts per Sí hagi guanyat, perquè guanyarem, i on la gent valenta d’Esquerra, juntament amb moltes altres persones, ens hi posarem a treballar dur, com sempre, pel país, a desenvolupar les eines necessàries per fer que els catalans i catalanes tinguem una vida millor.

Una de les eines clau per aquest nou país son les tecnologies de la informació i les comunicacions. Desenvoluparem un model TIC innovador per a Catalunya, basat en un nou model de governança i amb un programa estratègic de recerca i innovació TIC que permetrà dur a terme una nova política en el camp de les infraestructures estratègiques del nou país. Les TIC són molt més que infraestructura, són les tecnologies fonamentals de l’economia i la societat del segle XXI, les dels estats moderns.

L’ecosistema TIC es suporta en un model d’innovació diferent dels models tradicionals que separaven la Ciència de la Tecnologia. Tanmateix, per Esquerra, les TIC son també una eina de cultura que afavoreix la defensa de la nostra llengua al mon, com també l’eina necessària per la participació ciutadana i la transparència política.

Volem una Catalunya TIC, tal com queda reflectit en el programa electoral de Junts pel Sí. Un país on cada racó estigui connectat a Internet, que permeti una cohesió social més potent, promoure l’adquisició del coneixement i la divulgació dels avantatges de la societat digital entre la ciutadania. Un país on les tecnologies de la informació i les comunicacions siguin eines potenciadores de generació d’ocupació i nous perfils professionals. Així mateix, aquest potencial de coneixement ha de convertir-se en recerca, desenvolupament, emprenedoria i empresa. Un país on el nou Estat sigui emprenedor i potencií la recerca tecnològica que després pugui ser utilitzada per les empreses i permeti generar un sector tecnològic potent.

És per tot això, i molt més, que a partir del 27 de setembre començarem a fer un nou país en el qual els ciutadans de Catalunya disposarem de totes les eines d’Estat necessàries per a millorar la vida de les persones.

Estructures d’Estat, i què més?

A Catalunya estem vivim un moment apassionant i històric i crec que si faig aquesta afirmació cap de vosaltres em podrà dir que no és així. La majoria de les persones del nostre país, tot i les diferències ideològiques, ens movem en una mateixa direcció i amb un objectiu molt clar, el d’assolir un nou Estat. Aquesta és una magnífica oportunitat per a tots nosaltres ja que el fet de crear aquest nou Estat ens ha de permetre millorar la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes.

Aquest moviment social ens ha de portar a construir un Estat diferent del que tenim ara. I és aquí on poden aparèixer diferents punts de vista entre els milers de persones que estem treballant per a aconseguir-ho. Com hauria de ser aquest nou Estat en l’àmbit de la innovació tecnològica i social? Quines podrien ser les diferències amb altres Estats? Aquest nou Estat ens pot permetre posicionar-nos com a referents mundials en innovació tecnològica i social? I, el més important, estem preparats per assumir aquests canvis?

Ara és més necessari que mai qüestionar-se quin serà el paper d’aquest nou Estat en matèria d’innovació tecnològica i social. Sincerament crec que aquest nou Estat no tan sols ha de potenciar l’economia del coneixement i de la identitat, sinó que, com escriu Mariana Mazzucato en el seu llibre “The entrepreneurial State”, també ha de crear-la de manera activa, amb una visió atrevida i inversions dirigides a crear un sector potent en l’àmbit de la innovació tecnològica.

Per tant, i tal com va dir Keynes en “The End of Laissez-faire” , el més important per l’Estat no és fer coses que ja estan fent altres, i fer-les una mica millor o una mica pitjor, sinó fer aquelles coses que en l’actualitat ningú està fent. És doncs aquí on apareix l’oportunitat d’aquesta nova Catalunya-Estat.

Catalunya, històricament, ha estat un país innovador i ara amb la creació d’aquest nou Estat ho ha de tornar a ser més que mai. La creació de les anomenades estructures d’Estat no tan sols ens ha de permetre funcionar com un nou Estat, sinó que també ens ha de permetre crear un sector tecnològic i del coneixement referent, ja que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són una eina fonamental per al desenvolupament d’aquesta nova Catalunya. Les TIC ajuden a millorar la competitivitat econòmica, generen ocupació d’alta qualificació, faciliten la gestió dels recursos, repercuteixen en la millora del medi ambient i de la qualitat de vida i alhora també afavoreixen la millora dels serveis públics i la participació de la ciutadania en la presa de decisions.

La inversió econòmica necessària per a la construcció d’aquestes estructures d’Estat, en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions, pot estar al voltant dels 500 milions d’euros aproximadament. Aquesta injecció de recursos al sector ens pot posicionar a nivells de primer ordre pel que fa a la inversió en tecnologia en tot el món. S’ha de tenir en compte, però, que no n’hi ha prou amb crear aquestes estructures d’Estat sinó que també cal estudiar com es gestionen per a que acabin generant noves empreses i nous llocs de treball. O com ajuden a que Catalunya aparegui al mapa del món com un país referent en l’àmbit del coneixement i del desenvolupament. És en aquest punt on podem ser diferents a la resta.

Per aconseguir aquest objectiu és necessària i indispensable la participació i el compromís dels quatre actors principals de l’ecosistema de la innovació; ciutadans, empresa, universitats/coneixement i govern. Tots ells han de treballar en una direcció clara i d’una manera intel·ligent.

Si hem de construir sistemes d’informació per a la hisenda tributària catalana o la seguretat social o bé sistemes d’identificació del ciutadà o qualsevol altre, no tindria sentit que es creessin a Catalunya uns centres d’innovació especialitzats que, a més de donar servei al nou Estat Català, donessin servei a altres països del mon? Si hem de fer tot això amb professionals de Catalunya però també amb professionals de la resta del mon, no tindria sentit que es creés un espai de coneixement que arrelés aquestes persones a Catalunya i que des de aquí poguéssim exportar els nostres professionals arreu?

Crec sincerament que sí. I és aquí on els nous governants i polítics d’aquest nou país han de ser valents, honestos i atrevits per a apostar per unes inversions que permetin la creació d’aquesta Catalunya Estat i referent al món.

Catalunya, país ple d’oportunitats

És Catalunya un país ple d’oportunitats? Sens dubte que ho és. Els que vivim i treballem a Catalunya no tenim res a envejar als que viuen o treballen a qualsevol altre part del món quan parlem d’oportunitats per crear el nostre projecte, i en especial, en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, les TIC.

Catalunya disposa de tots els ingredients per poder començar o consolidar projectes empresarials, projectes que des de Catalunya observen i treballen amb la resta de mercats del món i els veuen com els seus mercats.

Amb aquesta idea, empresaris joves, i no tan joves, han començat i volen començar el seus projectes a Catalunya. Molts d’ells amb molt d’esforç i tenacitat, aguantant la situació que viu el nostre país, però amb l’esperança d’obrir-se camí en un dels sector amb més potencialitat de creixement gràcies a la il·lusió, el coneixement i el saber fer.

Un sector TIC ple de petites i mitjanes empreses, amb treballadors qualificats, amb productes i serveis que compleixen alts estàndards de qualitat. Un sector però, que no acaba de posicionar-se com un sector prioritari en l’economia catalana. I aquí podem trobar varies raons, unes de caràcter polític, d’altres formatives i d’altres de caràcter empresarial. Raons que hem de treballar decididament per superar. Les polítiques, amb una clara i definida política de potenciació del sector de les TIC; les formatives, amb una aposta decidida per crear coneixement des de les arrels als ciutadans i professionals de Catalunya; i les empresarials, potenciant la creació de grans companyies catalanes. Hem d’aconseguir que quan es parli de Catalunya, es parli de tecnologia i innovació. Treballem i potenciem, doncs, allò que anomenem l’Economia de la identitat relacionada amb el coneixement i la innovació tecnològica, un model de desenvolupament econòmic que permet a moltes empreses i professionals obrir-se moltes portes arreu i fer del país un pol d’atracció de les millors empreses i professionals del mon cap a casa nostra. Fem, doncs, que una bona part de l’economia del nostre petit gran país estigui basada en el coneixement, que ajudi a posicionar els altres teixits productius en la primera línia mundial.
Amb una aposta clara i decidida ho podem fer, perquè Catalunya és un país ple d’oportunitats.

Sergi Marcen i Lopez

Barreres a Internet o aprendre a utilitzar-lo?

245043t9tdp94ct-300x199

Fa uns dies el govern britànic va publicar una notícia sobre l’ús d’Internet al Regne Unit mitjançant la qual anunciava que, en properes dates, tots els usuaris d’Internet que desitgin accedir a continguts sexuals hauran de demanar-ho explícitament als seus proveïdors d’Internet ja que l’accés a aquestes pàgines serà denegat.

La raó principal d’aquesta mesura és que els menors d’edat no puguin accedir a continguts sexuals sense el permís patern. Una mesura que, si més no, és prou ”xocant”.

Des d’un punt de vista tècnic, els proveïdors de serveis cancel·laran l’accés a totes les pàgines que tinguin aquest tipus de continguts. Tot i així, es pot dir que aquests filtres es podran “saltar” fàcilment, només serà necessari connectar-se mitjançant un servidor proxy anònim.

Des d’un punt de vista moral, es pot dir clarament que s’està censurant l’accés a un cert contingut de la xarxa. Una xarxa que va néixer amb la idea d’ésser lliure i no patir cap tipus de censura. A més, al Regne Unit, l’accés a aquest contingut sexual es vol censurar només a Internet, mentre que diaris i canals de televisió de difusió nacional, fàcilment accessibles pels menors d’edat, seguiran oferint-lo sense cap tipus de restricció.

Ens adonem, doncs, que tot i voler censurar aquest tipus de continguts a la xarxa, Internet és tan sols un canal més per a poder accedir-hi. Així doncs, la solució no ha de basar-se en la censura sinó en l’aprenentatge de la utilització de les eines que ofereixen continguts de caire sexual.

I és aquí, on els pares i educadors han de transmetre un missatge molt important als menors, un missatge que ha de ser clar, entenedor i de molta confiança.  Un missatge que permeti als joves entendre a quin tipus de contingut poden tenir accés i quin és, encara, massa aviat per accedir-hi.

Com a tastet us recomano acceir a l’enllaç http://ves.cat/hizq, on hi trobareu la “Guia ràpida perquè el menor navegui segur”,

Sergi Marcén i López

Les TIC, una eina fonamental pel desenvolupament de la Innovació

La Unió Europa està abordant a dia d’avui un dels reptes econòmics més importants de la seva història, que requereix una política de gestió i inversió de recursos econòmics intel·ligent en l’àmbit de la Innovació, entre d’altres.
És per això que, des de la Comissió Europea, s’ha establert l’estratègia Europa 2020, una estratègia que defineix uns eixos a assolir en els propers anys per a tots els estats, regions i ciutats europees. Uns eixos que volen posicionar Europa com un espai econòmic, social i sostenible referent al món. L’estratègia Europa 2020 és una iniciativa molt ambiciosa dotada amb més de 420.000 milions d’euros, dels quals, 80.000 milions, estan assignats a desenvolupar i enfortir la Innovació als països de la Unió Europea.
Per a poder gestionar aquesta inversió en l’àmbit de la innovació, la Comissió ha adoptat la iniciativa “Innovation Union”, que consisteix en una estratègia d’innovació per reforçar la capacitat d’Europa per crear un creixement intel·ligent, sostenible e inclusiu, emfatitzant en el concepte de l’”especialització intel·ligent” com a mitjà per assolir aquest objectius. Aquesta iniciativa està emmarcada dins de la estratègia “Horizon 2020”, el fins ara anomenat 7è programa marc.
Paral·lelament, la iniciativa de l’Agenda Digital per Europa també forma part de l’Estratègia Europa 2020, i pretén crear un creixement econòmic sostenible i uns beneficis socials a partir de les tecnologies de la informació i el coneixement. L’Agenda Digital és, per tant, rellevant per a totes les ciutats, regions i països ja que es focalitza en un element clau pel disseny de les estratègies d’especialització intel·ligent, les TIC.
A Catalunya aquestes iniciatives europees no han de passar desapercebudes i han de ser aprofitades com una oportunitat d’establir el nostre País com un referent en diferents sectors de la innovació i, molt especialment, en la Innovació bassada en les Tecnologies de la Informació i el Coneixement. Una oportunitat que ha de permetre a tots el agents de la cadena de valor de la innovació treballar en una mateixa direcció i establir mecanismes que permetin que la innovació acabi generant recerca per a passar a desenvolupar nous productes i/o serveis, que més tard dotin de valor les nostres persones empreses i ciutats.
El model d’innovació català passa, sens dubte, per establir les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, les TIC, com un dels pals de paller de la innovació catalana, clarament dirigides en la definició de nous productes, serveis i models de negoci en molts dels sectors econòmics del País.
En paral·lel, i no menys important, per a dotar de més potencia a aquest model d’innovació s’ha per potenciar un model d’innovació basat en la quàdruple hèlix de la innovació, que aglutini i coordini la gestió de tots els actors de la cadena de valor de la innovació, permetent dirigir en una direcció conjunta les empreses, les universitats, centres tecnològics, els ciutadans i el govern, per a la creació de nou valor i innovació. És per això que les institucions polítiques locals i de País han d’impulsar un model d’innovació que posicioni les TIC com l’eix comú.
Entenent que històricament les TIC han estat una eina fonamental per millorar la productivitat de les empreses, gràcies a la incorporació d’aquestes tecnologies en els cercles de gestió i productivitat o bé gràcies a la implantació d’infraestructures de telecomunicacions, el que es proposa en aquest model d’innovació és l’adopció de les TIC en la generació de nous productes i serveis, passant aquestes a ser part de l’escandall de la fabricació d’aquest nous productes o serveis, sense perdre, és clar, el valor que han tingut fins ara com eina de productivitat.
Si al treball conjunt d’aquestes empreses afegim l’ecosistema del coneixement, universitats, centres tecnològics, experts de diferents sector, etc, en el cercle de la innovació TIC, el que assolim és que de la transferència de coneixement i la innovació es crei recerca, que posteriorment serà introduïda com nous productes o serveis als mercats mitjançant les empreses involucrades.
Tanmateix, i possiblement la característica principal que diferencia aquest model amb altres models d’innovació tradicionals és la incorporació dels ciutadans en el cercle de la Innovació TIC a l’hora de generar-la. El fet de que sigui l’usuari final el que abans de desenvolupar un producte o servei sigui el que ajudi a definir que vol d’aquest producte i/o servei, ajuda a millorar la rendibilitat en el desenvolupament i, per tant, la gestió dels recursos econòmics necessaris per desenvolupar la recerca. Per tant, passem d’un model on l’usuari final estava en la darrera part de la cadena del desenvolupament d’un producte o servei a estar al principi de la cadena de la Innovació.
Per a poder desenvolupar el model d’Innovació TIC en la seva màxima potencia, la xarxa de Líving Labs, Telecentres i centres de treball col·laboratiu permeten accedir al cercle d’Innovació als ciutadans i petits emprenedors. El model de la Quàdruple Hèlix inclou la societat civil, que s’afegeix al tradicional esquema dels actors innovadors: centres de recerca/universitats, empreses i governs (Triple Hèlix). Des d’aquest punt de vista també la societat civil, la ciutadania, és inclosa en la conducció de la innovació a les ciutats i Estats europeus.
El governar la Innovació amb la quàdruple hèlix basada en les TIC també permet generar nous perfils professionals, al mateix temps que permet evolucionar perfils professionals obsolets de sectors tradicionals, fent possible una de les línies estratègiques europees en la creació d’ocupació i millora del coneixement, com és el “Long Life Learnig” o ensenyament durant al llarg de la vida. Posar a treballar en un mateix projecte d’innovació a professionals d’empreses tecnològiques i professionals d’empreses tradicionals crea nous espais de negoci per ambdues companyies i genera nou coneixement pel professionals involucrats, permetent posicionar a les empreses en nous mercats que fins ara no podien accedir degut a la limitació que tenien en el seus productes i/o serveis i millorar les capacitats de coneixement i competències als professionals involucrats.
Aquesta cercle d’Innovació TIC ha de basar-se principalment en un model d’innovació oberta, un model que permet que la creativitat d’actors que fins ara no es tenien en compte per desenvolupar Innovació, gaudeixin d’un espai al costat d’actors més vistos com tradicionals en els cercles de Innovació. Recordem una dita que té la seva màxima en la generació de Innovació, “el coneixement es l’únic valor que augmenta quan es comparteix”.
Una de les característiques més innovadores del cercle d’Innovació TIC és l’alt potencial que té per generar emprenedoria i ocupació de qualitat. Fins ara hem comentat com des de la basant de l’empresa amb col·laboració del món del acadèmic i l’aportació del coneixement ciutadà es pot generar valor, però també, aquest és un model que des del ciutadà pot generar innovació. Per tant, és un camí de doble sentit que una vegada endegat ens permet fer el recorregut a la inversa ajudant a tots aquells emprenedors en el seu camí de creació, millora i comercialització dels seus productes i/o serveis.
Per últim, tenim el paper cabdal de l’administració pública com l’actor neutral, no tant sols pel coneixements que es tenen des de les administracions públiques dels actors de la cadena de valor de la Innovació TIC, sinó també pel seu paper dinamitzador i de neutralitat en el cercle d’innovació.
Com he dit a l’inicia aquest article ens trobem davant d’una oportunitat única i com va dir el cèlebre economista Joseph A. Schumpeter, ”en la naturalesa de les innovacions esta implícit el vertigen d’emprendre grans canvis per poder donar grans salts. El millor camí per a que una nació es projecti millor en el futur, és que assumeixi que només innovant podrà assolir estar entre els països mes pròspers del món”.
Catalunya, com a part d’un marc econòmic dins la Unió Europea, on hi ha països amb uns índexs molts alts d’innovació, ha de fomentar aquestes pràctiques i potenciar el seu potencial investigador evitant una fuga massiva de persones altament qualificades com la que s’està produint. Encara som a temps de millorar i crec que som capaços de fer-ho.
Sergi Marcén i López

Las tecnologias móviles, motor de crecimiento económico.

Las tecnologías móviles están provocando nuevos modelos de comportamiento en los hábitos de las personas, variación de las cadenas de valores de los negocios y por tanto de las estrategias en la gestión de la rentabilidad de las empresas. La unión de la transmisión de voz y datos en un único equipo portátil inteligente, los “smartphones”, ha permitido un crecimiento de accesos móviles extraordinario y es el principal responsable del cambio que estamos viendo en el día a día y el que vamos a ver en los próximos años.

Abrir una puerta, arrancar un vehículo, la identificación de una persona o el pago a través del móvil, harán que hábitos tradicionales desaparezcan. En breve ya que no será necesario llevar una cartera o las llaves para poder acceder al vehículo o a la vivienda, todas esas tarjetas identificativas, de pago y llaves serán substituidas por terminales móviles, gracias a que estos van a llevar incorporadas nuestras tecnologías como NFC (Near Field Communicactions) y que van a ser utilizadas habitualmente por todos nosotros.

Actualmente en el mundo hay activadas más de 6 billones de líneas de telefonía móvil, de las cuales algo más de 1 billón de ellas en Europa y de estas 55 millones de líneas están subscritas en España.  Estos números son impresionantes, todo y así el crecimiento de accesos móviles en telefonía móvil será exponencial en los próximos años, llegando a cifras de 8 billones de accesos de telefonía móvil en el 2015 o cerca de los 14 billones en el 2020.

También cabe destacar que para que se realicen estos crecimientos se están creando nuevas redes de telecomunicaciones más potentes,  en breve muchos de nosotros podremos disfrutar de la tecnología 4G o LTE (Long Term Evolution) que nos permitirá accesos de datos de alta capacidad. Se prevé que para finales del 2016 ya haya en el mundo más de 800 millones de usuarios utilizando esta tecnología en sus conexiones móviles.

Todos estos elementos ofrecen una gran oportunidad a Catalunya para posicionarse en el mundo como un país referente en tecnologías móviles ya que convergen en nuestro territorio diferentes actuaciones estimuladas por las administraciones públicas catalanas que nos permiten situarnos en la cabeza de la innovación y generación de nuevas oportunidades de negocio.

Desde la Generalitat de Catalunya y bajo el plan de desarrollo industrial “idigital”, se ha definido la estrategia catalana de movilidad que combina los cuatro elementos más importantes para ejecutar un plan de desarrollo industrial basado en la innovación. La posibilidad de poner a trabajar conjuntamente en el ámbito de la innovación en tecnologías móviles a ciudadanos, empresas,  universidades y centros tecnológicos y el gobierno hacen de Catalunya un espacio único y referente a nivel mundial gracias a los activos que se han creado en nuestro país durante los últimos años.

El acercar las últimas tecnologías móviles a los ciudadanos gracias a redes de “Living Labs” y telecentros que dispone Catalunya antes de que salgan al gran mercado, permite que estas sean probadas directamente por los usuarios finales y que puedan dar su opinión sobre los servicios que van a ser lanzados, pudiendo de esta manera poder ser mejorados y ser servicios que realmente serán utilizados por la población. También, el hecho de disponer de estos laboratorios permanentes hace que la evolución de servicios existentes permita mejorarlos permanentemente, ofreciendo servicios adaptados a las necesidades del mercado.

Al mismo tiempo la coordinación de estos “Living Labs” y telecentros con las universidades, centros tecnológicos y empresa, gracias al “Mobile World Lab”, hacen que la investigación y posterior desarrollo de servicios y productos móviles sea realmente productiva y que el conocimiento generado se convierta en servicios, productos y soluciones de máxima calidad que el mercado absorbe con mayor facilidad.

A todo esto hay que sumarle que desde febrero de este año Barcelona cuenta con la sede central de la primera “Mobile World Capital”, una fundación compuesta por las administraciones públicas conjuntamente con la GSMA, una asociación que integra las 800 operadoras de telecomunicaciones más importantes del mundo, así como un gran número de empresas tecnológicas.

La Mobile World Capital nos permite, entre otras muchas cosas, que todo este conocimiento acabe convirtiéndose en soluciones reales que serán lanzadas comercialmente a través de ella, con la colaboración de la industria tecnológica conjuntamente con la industria tradicional. La Mobile World Capital, es el espacio natural donde la industria tecnológica y la tradicional encontraran sinergias para desarrollar nuevas soluciones  cosa que permitirá, gracias a las tecnologías móviles, que esta industria tradicional tenga elementos de innovación diferenciadores frente a sus competidores que le permitan situarse como líderes en cada uno de sus sectores. Al mismo tiempo, también permitirá, que las empresas tecnológicas desarrollen nuevas líneas de negocio que les permitirán entrar en mercados que hasta día de hoy eran totalmente desconocidos para ellas.

Toda esta estrategia no sería posible sin la coordinación entre las administraciones públicas y el sector privado y especialmente sin el plan “idigital”, una estrategia  que tiene como objetivo la creación de un polo de innovación en Cataluña para fomentar el crecimiento económico, la competitividad empresarial y la creación de empleo de calidad.

Sergi Marcén i López

Innovació a la catalana

Els models d’’innovació que s’’estan duent a terme des de Catalunya, basats en la quàdruple hèlix (ciutadans, empreses, acadèmia – universitat i govern), són exemple, especialment en el món tecnològic, per a molts altres països, inclosos els països del nord d’Europa, els tradicionalment més innovadors del món.

El professionals catalans que desenvolupen estratègies d’’innovació estan extraordinàriament ben valorats pels governs de diferents països europeus; de fet,molts d’’ells demanen a aquest professionals que els ajudin a desenvolupar les politiques d‘innovació en el seu propi pais. I al mateix temps, des de la mateixa Unió Europea,es demana la participació activa d’aquests professionals.

El cas que em toca més propera, la mobilitat i la tecnología, es pot dir que l’’estratègia d’innovació catalana pel desenvolupament d’’un sector potent d’’empreses i coneixement en l’’àmbit de la mobilitat és un exemple a seguir per a molt països europeus.

Durant els últims mesos la Unió Europea, mitjançant la EMMIA (European Mobile and Mobility Industry Alliance), ha portat a terme un procés de selecció dels millors experts de tota Europa per tal de desenvolupar les estratègies i polítiques d’innovació i desenvolupament industrial per posicionar Europa com un continent referent en aquest àmbit i poder, així, tornar a jugar a la primera divisió del món. Per sort, i gràcies a la feina desenvolupada des del Govern de la Generalitat conjuntament amb molts actors catalans, Catalunya s’’ha vist com un país capdavanter en aquest tipus d’’estratègies i he estat escollit com a membre expert de la Policy Learning Platform de la EMMIA.

En la primera jornada en la que he participat com expert he tingut l’’oportunitat de veure quines són les estratègies d’’altres països, cosa que m’’ha permès valorar el que estem fent des de Catalunya i poder comparar-ho amb la resta d’’Europa. I ara que disposo d’’aquesta informació, puc afirmar que el model de l’’estratègia catalana en mobilitat tecnològica és altament competitiu i una clara realitat que s’’està desenvolupant al nostre petit país.

Tenim, per primera vegada des de que estem a la Unió Europea, l’’oportunitat de posicionar-nos al món com un país capdavanter en innovació tecnològica i ajudar a la resta d’Europa gràcies a l’’estratègia catalana. Una estratègia que, com us dic, està basada en la quàdruple hèlix de la innovació, un model gens fàcil de desenvolupar i coordinar.

Aquesta estratègia no és un document molt ben enquadernat que està en un departament del govern, sinó que és una realitat que està passant en aquest moment. El fet de que Barcelona hagi assolit la Mobile World Capital i el model de desenvolupament industrial del Mobile World Hub permet que les empreses tecnològiques i no tecnològiques tinguin l’’oportunitat d’’identificar solucions mòbils i posar-les amb molta rapidesa en un mercat molt competitiu. Aquest model no només ajuda a les empreses tecnològiques, sinó que ajuda a aquelles empreses tradicionals que, gràcies a les tecnologies mòbils, es posicionen a nous mercats en els quals poden oferir productes i serveis que simplement no existien, per tant, descobrint nous “oceans blaus”. D’altra banda, la creació del Mobile World Lab, des de la indústria tecnològica conjuntament amb l’’administració, centres tecnològics i universitats, ajuda a que aquestes solucions es converteixin en realitat. Un fet que potencia el coneixement en el nostre pais i, per tant, converteix Catalunya  en un pol de coneixement molt important.

Tot aquest desenvolupament no tindria sentit sino tinguessim la xarxa catalana de Living Labs, i Telecentres que permeten que aquestes solucions pensades des dels centres de competència de la Mobile World Capital i desenvolupades des del Mobile World  Lab siguin testejades pels ciutadans, en molts casos, els usuaris que acabaran fent servir aquestes solucions.

Però sens dubte, el més important de tot això és que aquest model ha estat pensat i desenvolupat des de Catalunya amb la participació d’uns magnifics professionals que han sabut fer realitat unes molt bones idees. Europa ho ha vist i, tot i estar en un moment de crisis i en el que les polítiques que es realitzen des de l’’estat espanyol estan en entre dit, el model de desenvolupament d’‘innovació català és un dels més admirats per la resta de països europeus.

Sergi Marcén i López