La Revolució Digital

Actualment, la majoria dels mitjans de comunicació difonen noticies negatives, provocant que l’opinió pública i els governs se centrin en aquestes problemàtiques més immediates, COVID19, guerra entre Ucraïna i Rússia, inflació generalitzada, crisi energètica, problemes interns de partits polítics…Tota aquesta inestabilitat descentra l’atenció de la societat d’altres fenòmens rellevants. Fenòmens que estan canviant el nostre dia a dia i que perduraran durant molt anys a la nostre societat. Un d’ells és la nostre manera de treballar i l’impacte a la societat del benestar que ens provoca i ens provocarà la Revolució Digital.

La convergència de disrupcions polítiques, econòmiques i socials està causant un canvi total del paradigma en el qual vivim. Per una banda, l’economia es troba en un moment d’incertesa: s’arrosseguen un conjunt de conseqüències fruit de la gran recessió del 2000, la crisi financera global del 2008 i la crisi produïda per l’epidèmia de la COVID-19. Tot això ha generat un augment dels costos de producció que es traslladen en una inflació generalitzada (en concret, a Catalunya l’IPC interanual ha augmentat en un 10,2% el mes d’agost). Per altra banda, a nivell global, el conflicte polític actual entre Rússia i Ucraïna intensifica els efectes negatius sobre l’economia europea, impactant en els mercats energètics. Simultàniament, Xina s’està col·locant a l’epicentre del progrés mundial per davant dels Estats Units, provocant un canvi d’hegemonies mundials amb les conseqüents tensions geològiques a tot el món. Mentrestant, a Catalunya, cal sumar-hi els problemes d’infrafinançament històric de l’Estat espanyol amb Catalunya i al dumping fiscal que estan realitzant altres comunitats que afecta molt greument a les finances publiques amb el conseqüent impacte social que això comporta.

Aquest context fa que l’opinió pública i els òrgans de govern se centrin a resoldre aquestes problemàtiques més immediates, deixant en un segon pla el fet que ens estem endinsant en una revolució tecnològica que canviarà radicalment la nostra manera de viure, treballar i relacionar-nos. Aquesta revolució digital ve marcada per l’aparició de noves tecnologies com la intel·ligència artificial, la nanotecnologia o l’internet de les coses, i és un dels temes que generarà els debats més tensos en els àmbits polític, econòmic i empresarial. El pas frenètic de canvis que l’acompanyen amenacen la transformació de sistemes sencers de producció, gestió i governança, fent de la gestió del canvi una habilitat indispensable per sobreviure’n amb èxit.

Així mateix, la revolució digital ens està portant a un canvi de industrialització i de relacions entre els humans que moltes vegades per les administracions publiques no esta sent atesa, pel seu ràpid desenvolupament, i les estratègies i sinergies organitzatives de les companyes i governs.

En definitiva, estem vivim un canvi d’època – que no una època de canvi – i ens esta indicant  que la manera de relacionar-se i de treballar esta canviant, fent que tot allò que valia fina ara, està en vies d’extinció o de transformació, i en aquest sentit toca invertir hores extres davant de l’ordinador per digitalitzar-se de forma efectiva.

Tanmateix, tota aquesta sèrie de disrupcions a gran escala encara és absent al debat públic. La societat viu d’esquena a aquest canvi, fixada en el que s’emmarca dins l’anomenada “finestra d’Overton”. La finestra d’Overton, o també finestra de discurs, és el rang, dins d’una gamma d’idees, que polítics, polemistes i tertulians als mitjans de comunicació consideren aptes o acceptables pel seu públic. De moment, a diferència d’altres democràcies, les conseqüències que està tenint la revolució digital encara no són dins de la finestra.

També anomenada 4.0, la revolució digital segueix els passos dels altres tres processos transformadors de la història que han alterat radicalment la manera d’organitzar la producció i el treball. La Primera Revolució Industrial, situada entre el 1760 i el 1830, va utilitzar l’aigua i el vapor per marcar el pas de la producció manual a la mecanitzada. Al voltant del 1850, va emprar l’energia elèctrica i va donar pas a la producció en massa, delegant a cada treballador funcions específiques i repetitives en màquines més desenvolupades tecnològicament. La segona revolucio industrila datada entre 1870 i 1914, va veure com els canvis tècnics van seguir ocupan una posició central, junt a les innovacions tècniques concentrades, essencialment, en noves font d’energia com el gas o l’electricitat, nous mateirlas com l’acer i el petroli i nous sistemes de transport i comunicació, telefon i radio que van induir transformacions en cadena que van afectar el treball, el sistema educactiu i el cientific. La introducció de l’electrònica i les TIC van portar a la tercera revolució als anys seixanta del segle passat, provocant l’inici de l’automatització de la producció.

A les portes de la quarta revolució industrial, la fusió d’avenços en una sèrie de camps com la intel·ligència artificial, l’internet de les coses o la biotecnologia, fan que el model productiu s’estigui focalitzant en les dades i la seva explotació. Els robots o els sistemes d’intel·ligència artificial estan destruint els llocs de treball realitzats pels humans, basats en mecanismes repetitius i especialitzats i n’estan creant per aquells perfils qualificats capaços d’automatitzar i digitalitzar els processos.

De manera similar a les revolucions que la van precedir, la Revolució Digital té el potencial d’elevar els nivells de renda globals i millorar la qualitat de vida de les poblacions de tot el món. No obstant això, tal com han assenyalat els economistes Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee, la revolució podria generar més desigualtat, en particular degut a aquest potencial per pertorbar els mercats laborals.

A part de desestabilitzar l’economia, la desigualtat representa la major preocupació social associada a la Revolució Digital. Els majors beneficiaris d’aquesta transformació tendeixen a ser els proveïdors de capital intel·lectual i físic —els innovadors, els accionistes, els inversors—, la qual cosa explica l’augment de la bretxa de riquesa entre els que depenen del capital enfront del treball manual. La tecnologia és, per tant, una de les principals raons per les quals la classe mitjana està desapareixent: la demanda de treballadors altament qualificats ha augmentat i la demanda de treballadors amb menys educació i amb menys habilitats ha disminuït. El resultat és un mercat laboral amb una forta demanda als extrems alts i baixos, però un buidatge pel mig.

D’aquesta manera, la transformació de les classes socials té un impacte directe en l’Estat del Benestar. Això és degut al fet que la classe mitjana és el gruix de la societat que més contribueix a la recaptació impositiva i, per tant, és clau per contribuir a l’estabilitat de les societats. A Espanya, més del 58% de la població pertany a la classe mitjana. Això es tradueix en menor gruix de teixit productiu i posteriorment es troba reflectit en una menor recaptació d’impostos i, en conseqüència, la impossibilitat de mantenir els serveis públics, influint directament menys qualitat de vida.

Per evitar aquesta situació, és necessari apoderar la ciutadania de competències que els permetin créixer i evolucionar en el context actual. La societat ha de ser educada no només en l’adopció de totes les noves tecnologies, sinó també en les competències que els permetin posar-los al capdavant d’aquest nou paradigma. Els perfils més capaços d’adaptar-se a la nova revolució seran aquells amb habilitats allunyades de la repetició, l’especialització i la gestió de dades.

En aquest sentit, cal transformar el model productiu cap a un nou model al servei de les persones, sostenible i innovador. Aquest ha d’anar acompanyat d’un nou model d’aprenentatge que fomenti valors centrats en les relacions humanes (l’empatia, la intel·ligència emocional), en el raonament i el pensament crític, la creativitat i la improvisació, i en competències com el lideratge, la gestió del temps, la col·laboració i el treball en equip. El perfils dels nous professionals estarà constituït principalment per cinc habilitats fonamentals: e-conciencia, alfabetisme tecnològic, alfabetisme informacional, alfabetisme digital i alfabetisme mediàtic (Cobo, 2009).

Per aconseguir aquest canvi en la societat, cal impulsar-lo des dels òrgans de govern. Si és cert que una part del canvi s’escapa de les competències dels municipis, però a partir d’aquests es blindarà la primera part de l’adopció per sensibilitzar i fomentar el canvi en la societat. L’encarregada d’aquesta funció seran les Regidories Digitals, les quals implementaran i coordinaran les polítiques municipals relacionades amb les TIC, amb l’objectiu d’obtenir una societat digital intel·ligent, sostenible i innovadora. 

Talent digital

La societat és diversa, dinàmica i plena d’incerteses, cosa que fa que les persones busquem l’espai que ens ofereixi seguretat, procurant quedar-nos-hi en ell per patir els menys canvis possibles. El problema ens ve, quan ens veiem obligats a sortir d’aquest espai de confort i poder afrontar els reptes de futur que ens venen.

Aquest és el cas que ens trobem els humans amb el canvi de societat que ens esta comportant la digitalització. Ens trobem persones en el nostre dia a dia  que van néixer quan encara no estava desplegada l’electricitat o l’aigua corrent i per suposat les xarxes de radio, televisió o telefonia fix, o bé l’ordinador, el mòbil i Internet. Per tant, som una societat que està revolucionant la humanitat però també ens estem adaptant en aquesta nova societat que estem creant.

Com he comentat la nostre societat s’està adaptant a uns forts canvis tecnològics en els últims 100 anys, però ja no tant sols aquestes innovacions tecnològiques estan canviant la nostre manera de viure, sinó també l’accés i generació d’informació està sent tant gran que la incapacitat de poder assimilar-la es una evidencia.

Es en part per aquests motius que és quan necessitem buscar un camí que ens permeti poder afrontar aquest canvis amb més seguretat i per tant desenvolupar habilitats per poder afrontar tot aquest mon digital. És hem de poder adaptar-nos a la digitalització a traves del talent digital.

Aprendre és intrínsec a l’esser humà, no sobreviuríem sense l’aprenentatge, i el fet de connectar-nos al món digital ens permet potenciar-lo. Podem parlar de la societat de l’aprenentatge perquè aquest és indispensable per desenvolupar-nos amb èxit des del punt de vista personal, laboral i social. (Jubany, 2012)

L’èxit o el fracas d’un proces de canvi o adaptació a noves situacions depenen en última instancia de les pors, les il.lusions i les espectatives de les persones que estan inmerses en el aquestes tranformacions. Per tant, s’han de crear les condicions per poder oferir seguretat i èxit alhora d’abordar aquest canvis que ens prepararan a una nova vida digital.

Fí d’etapa

El proper dia 15 d’abril deixaré el carrec que tinc actualment. Quan mires enrere i veus la feina feta, a vegades et fa vertigen veure el que has arribat a assolir. Moltes hores de reunions, trobades, acords, negociacions, viatges, avions, hotels, son, cansanci, il.lusió, esperança i sobretot moltes, moltes, hores fora de casa. Aqui podeu veure un tast d’algunes de les trobades.

Darrere d’aquestes fotos i video hi ha molta gestió, feina i dedicació i vull agrair molt especialment el suport, la professionalitat i la humanitat de l’equip de persones que han format i formen part de la Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda a Londres.

Aquest és un video on podreu veure una petita part de la feina que he fet com a Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i Irlanda. Han estat uns anys intensos i plens d’orgull, respecte i honor per haver pogut representar el meu país, Catalunya, al Regne Unit i Irlanda.

Espero que us agradi. Moltes gràcies a tothom.

Una visió d’esquerres de les tecnologies digitals. Una visió d’Esquerra Republicana de Catalunya

Fa poc menys d’un any, el coordinador nacional d’Esquerra Republicana i actual President de la Generalitat de Catalunya, en Pere Aragonès, en la seva possessió del càrrec com a president es va comprometre a “impulsar la transformació social, ecologista, feminista i democràtica que Catalunya necessita”.

Ha arribat el moment que des d’Esquerra Republicana puguem també afirmar que, a més a més, també volem impulsar i liderar la transformació digital allà on siguem presents.

El país que va liderar al sud d’Europa la revolució industrial al segle XIX, no pot renunciar a liderar la revolució digital del segle XXI. De fet, estarem en línia amb les polítiques de la Unió Europea que ha definit dos grans reptes per aquesta dècada; La “green” i la “digital transition”, reptes que també ho han de ser per el Països Catalans.

Però hi ha formes diferents d’aconseguir aquestes fites, i de la mateixa forma que Esquerra Republicana proposa un model energètic, renovable, distribuït i basat en la ciutadania, també proposem un model de transició digital, sostenible, distribuït, humà, basat “en” i “per” la ciutadania i que no deixi a ningú enrere, sigui on sigui del territori.

Fa tant sols 30 anys, molt poques persones imaginaven les tecnologies que estem fent servir actualment, i en canvi avui en dia 3.500 milions de persones viuen connectades a la xarxa. En tant sols un minut a Internet s’envien 38 milions de missatges de Whatsapp i 481.000 tuïts, es realitzen 3,7 milions de recerques a Google o es veuen 4,3 milions de vídeos a Youtube. 

Segons l’informe de la companyia d’equipament de xarxa Cisco, mitjançant el seu informe “Visual Networking Index”, apunta que es crearà més tràfic a Internet al 2022 del que s’ha produït en els últims 30 anys anteriors. La previsió per aquest any es que es generin 396 exabytes al mes, xifra que suposa més de 4,8 zettabytes a l’any, això son 4.800.000.000.000 gigabytes. 

Davant d’aquestes immenses xifres sobre la digitalització, ens podem fer certes preguntes; existeixen riscos amb la digitalització, l’automatització, la robòtica o la intel·ligència artificial?  Estan abocats a una realitat pitjor? La tecnologia actual està provocant que es perdi la interacció humana? Aquesta revolució tecnològica està transformant la civilització, es a dir, esta creant uns nous estatus socials, categories, valors, relacions, objectes, representacions i territoris? I si es així, que s’està fent per fer front en aquests canvis? Quines polítiques públiques s’estan fent per protegir-nos d’un món digital on es prima l’eficiència econòmica o productiva i es minimitza el rol de l’ésser humà?

Les tecnologies, també les digitals, les fem els humans, son producte de la nostre societat. En els darrers 40 anys les nostres societats han viscut sota un model tecnològic digital de caire neoliberal, que ha donat lloc a un impuls de tecnologies digitals al servei d’una minoria de grans corporacions i grans Estats. Aquesta filosofia ha primat un model de creixement econòmic insostenible, on les tecnologies digitals estan al servei d’un capitalisme  de vigilància i control, i no al servei de les necessitats socials.

Es hora doncs, d’obrir una visió d’esquerres de les tecnologies digitals, amb un altre tipus de fer política, que posi les tecnologies digitals al servei de les necessitats de la societat, amb una mirada republicana, que fomenti les capacitats innovadores de cada ciutadà i redueixi la fractura digital que encara patim, aconseguint la capacitació digital del conjunt de la ciutadania. Tanmateix que faci possible un model de desenvolupament econòmic més sostenible, que generi competitivitat, millori la productivitat, redueixi les tasses d’atur i aporti valor al benestar social.

És parla molt de la disrupció tecnològica, quan l’agent realment disruptor i innovador és el ser humà, és l’agent que crea la tecnologia i també a qui ha d’estar dirigida aquesta. La finalitat de tota tecnologia  ha de ser sempre millorar la vida de les persones, i d’aquesta manera, millorar la nostra capacitat creativa. Aquesta és la base del humanisme tecnològic.

És perillós fer de la tecnologia un fi en si mateix. La societat digital nomes té sentit si es una societat humana, on puguem viure millor, amb més llibertat i justícia, amb més oportunitats per desenvolupar les nostres capacitats i talents.

Les tecnologies digitals no van néixer a Europa. Els Estats Units han liderat en els darrers 40 anys les tecnologies digitals, aprofitant la seva avantatge econòmica i militar desprès de la Segona Guerra Mundial. Per la seva part, la Xina ha demostrat que també és possible desenvolupar un model tecnològic competitiu en el camp digital.

La Unió Europea no vol quedar enrere i està intentant trobar una formulació pròpia i sobirana en aquest món digital que estiguin acord amb els valors humanistes que proclama. La presidenta de la Unió Europea, Von der Leyen va anunciar que vol que aquesta sigui la “dècada digital d’Europa”, intentant trobar un model compatible amb els drets humans.

En aquest sentit, des d’Esquerra Republicana mitjançant, en aquest cas, el grup parlamentari al Parlament Europeu, volem contribuir amb força a formular aquesta nova política digital que la Unió Europea i el món necessita, una política que respongui i combini la millor tradició al respecte dels drets humans i les tecnologies digitals.

Als Països Catalans, amb el lideratge d’Esquerra Republicana present a innumerables espais polítics Parlament, Ajuntaments, Consell Comarcals, associacions, podem apostar per ser la punta de llança europea on aquest nou model de societat digital es formuli i es pugui construir. Podem generar la gran complicitat del conjunt de la societat que tant es necessita. El país que va ser la fabrica del sud d’Europa al segle XIX pot esdevenir ara el espai referent per fer la transformació social, ecològica, feminista, democràtica, i també digital, de la Unió Europea al segle XXI.

Hi ha una cosa que diferencia l’actual revolució digital de les anteriors revolucions, i és que es molt més disruptiva, el seu impacte global i la seva gran velocitat es inèdita, cosa que està provocant una autentica ruptura economia i social, i es en aquesta línia que volem treballar des d’Esquerra Republicana, desenvolupant polítiques de republicanisme digital, social i nacional per defensar a les persones i protegir els seus drets fonamentals. 

Els indicadors referents a la implantació i desenvolupament de la Societat Digital als Països Catalans no deixa indiferents a les persones d’Esquerra Republicana, que ens identifiquen amb els principis de llibertat, igualtat i fraternitat i treballem en la defensa  dels drets i llibertats personals de les persones i col·lectives i amb la construcció d’un espai públic democràtic, de debat, d’experiències i de participació política on tothom gaudeixi dels mateixes drets i deures. En definitiva, treballem per l‘enfortiment del conjunt de la nostra societat i els seus serveis bàsics gracies a la digitalització. 

Fins ara s’ha treballat i s’està treballant per poder gaudir d’un servei universal d’accés a les telecomunicacions o a Internet. Des d’Esquerra Republicana volem anar més enllà. Volem un accés universal, del conjunt de la ciutadania, a una societat digital innovadora i inclusiva, basada en un humanisme tecnològic, una societat que conformi les tecnologies d’acord amb el valors i necessitats de tots els ciutadans. En resum, una societat digital lliure, justa i col·laborativa.

Això ho estem fent, i volem seguir fent-ho, desenvolupant polítiques d’esquerres en l’àmbit tecnològic, treballant per la defensa de la justícia social i els interessos col·lectius com a garantia dels individuals, apoderant al ciutadà digitalment, millorant la qualitat de vida de les persones, dotant a tothom de les mateixes oportunitats d’accés i aprenentatge de les tecnologies digitals, potenciant la transparència i l’accés a les dades. Tot això s’ha de poder fer des de qualsevol lloc dels països catalans en les mateixes condicions de connectivitat. 

L’humanisme digital promou els valors de la democratització de la cultura i el coneixement obert per a tothom, així com el diàleg amb tots els pobles i cultures gracies al lliure flux d’informació i en proporcionar unes plataformes de diàleg intercultural. Amb l’humanisme digital les herències culturals es tornen recursos molt poderosos per la innovació i el desenvolupament econòmic.

Aportem i volem aportar un canvi molt significatiu amb una visió republicana, a la gestió de l’administració, el teixit empresarial i a la ciutadania. Les polítiques d’Esquerra Republicana en l’àmbit de la Societat Digital, conjuntament amb tota la resta de les polítiques que es desenvolupen en altres àmbits sectorials, volen millorar la nostra societat fent polítiques per lluitar contra la desigualtat i potenciant un estat del benestar que ofereixi les mateixes oportunitats a tothom, fent realitat el bon funcionament del humanisme tecnològic sigui quin sigui l’estatus social, econòmic o ubicació territorial de cada persona, així com potenciar la lluita contra la discriminació de genera i el respecte a les polítiques mediambientals 

La transversalitat de la Societat Digital en qualsevol àmbit de la nostra vida és una realitat que hem de tractar des d’Esquerra Republicana treballant col·laborativament amb totes les sectorials del partit.

Com és conegut, les tecnologies de la informació i les comunicacions ajuden a evolucionar els àmbit més quotidians del nostre dia a dia gràcies a la innovació digital, una innovació digital que volem treballar amb el concepte de la quàdruple hèlix de la innovació, coordinant i potenciant la connexió entre el món acadèmic,  l’empresa,  passant per l’administració i connectada directament amb el ciutadà. Garantir l’Estat del Benestar i promoure la cohesió social ha de ser una de les prioritats alhora de desenvolupar les polítiques sectorials en l’àmbit de la Societat Digital.

Però  per poder fer tot això, es important conèixer i analitzar casos d’èxit que han  transformat el món digital. En aquest sentit cal conèixer que els primers ordinadors, així com la recerca que els va acompanyar, van néixer d’una iniciativa pública, en concret per donar solució a una necessitat militar als Estats Units.

La Unió Europea, i més concretament els Països Catalans, son un continent i una part d’Europa, que no volen competir militarment, però si que poden aprofitar els immensos recursos públics que es destinen en els seus serveis socials públics, de salut, d’educació i benestar social per convertir-los en motor de la societat digital, de la mateixa manera que van fer-ho els Estats Units amb el armamentistic, per transformant-los en serveis pioners en recerca i innovació en tecnologies digitals, aconseguit així sent transformadors de la societat del benestar i dotant d’un potent nou sector econòmic a Europa.

Creiem que establir debats oberts i transparents amb la ciutadania és la manera amb la qual podem conèixer de primera mà les mancances i necessitats a l’hora de desenvolupar les polítiques publiques en l’àmbit digital. Molt sovint veiem que les tecnologies digitals estan en mans de grans corporacions privades i que els poders públics només fan que anar enrere de les seves iniciatives.

Però ens oblidem del gran poder que tenen el poders públics. En tots els països dels mon el principal “empresa” és el propi sector públic i que, com es va veure en la crisi del 2008, la primera gran crisi del segle XXI, van ser els governs amb diners públics els que van treure a les grans corporacions de la fallida econòmica.

Ja no vivim en el segle XX. Al segle actual, el poder ja no ve de la boca del poder militar, ni dels mercats, ve cada vegada més del coneixement, del talent humà i de la tecnologia. Per això mateix, un sector públic innovador pot ser el nou motor de les transformacions socials. Tot i així, no tant sols el sector públic ha de ser innovador, també s’ha d’estimular mitjançant polítiques publiques, que les empreses i la societat, també han de ser-ho. D’aquesta manera entrarem un cercle d’innovació digital on cada àmbit serà retro alimentat per l’altre.

El posicionament geoestrategic del Països Catalans es privilegiada i ens permet donar a conèixer les polítiques de transformació digital que volem desenvolupar. Gaudim d’una situació geogràfica, d’un model de benestar social o d’un sistema d’educació que es envejat per moltes persones arreu del món i hem d’aprofitar aquesta fortalesa per atraure talent i empreses d’arreu, al mateix temps de retenir el coneixement del que disposem i que generem a casa nostra.

Disposar de grans fires tecnològiques també ens ha de servir per aportar valor a la nostre societat. El fet de que professionals i alts directius de les empreses més importants del mon coneguin el nostre país, la nostre cultura i les nostres particularitats durant el temps que estan a les fires, ens obre l’oportunitat de poder-los seduir per que s’estableixin al nostre territori i fer-los partícips del model d’humanisme digital que volem liderar.

També estem veien que la transició analògica-digital està deixant enrere a moltes persones, i en especial a la gent més gran, que es troba moltes vegades desemparada alhora d’interactuar amb nous serveis oferts per grans companyes i bancs, els quals prioritzen les seves comptes de resultats davant de les necessitats dels ciutadans quan desenvolupen les seves solucions tecnològiques.

Això ens ha de fer reflexionar i treballar per regular, mitjançant polítiques publiques, quina és la responsabilitat social corporativa d’aquestes empreses a l’hora de oferir aquests serveis digitals als seus clients, i al mateix temps, els clients han de trobar-se protegits d’uns serveis que l’únic que fan es augmentar el compte de resultat de les empreses.

El món d’Internet esta evolucionant a gran velocitat i estem veient com estem passat de la “Internet de les coses” a la “Internet del valor”. Es aquí on volem treballar amb un mirada republicana que no faci que el valor que genera l’economia digital es quedi només en poques empreses,  o be que faci més rics aquells que simplement estan especulant sense generar cap valor col·lectiu a la societat. 

Hem vist com últimament noves maneres de relacionar-se, o be de realitzar transaccions electròniques monetàries, utilitzant tecnologies com blockchain, son purs moviments especulatius maquillats amb una capa de tecnologia i d’una independència i sobirania que no son reals.

Des de les innombrables monedes virtuals, que no estan regulades per cap organització transparent o que garanteixi el valor que suposadament tenen, fins els últims anuncis del sistemes virtuals com el de Metavers, on tant sols es comercialitza objectes virtuals que a dia d’avui aporten poc valor a la societat, i que en canvi estan fent que poques persones i empreses s’enriqueixin d’una manera molt poc transparent i accelerada, aquest dos exemples son solucions tecnològiques que hem de mirar-nos des d’una perspectiva d’Esquerres i analitzar si realment aportant valor a la societat.

Per un altre costat, creiem que el desplegament de una xarxa digital en els països catalans de qualitat és prioritari per dotar de connectivitat a tot el nostre territori i lluitar contra l’escletxa digital. Tenir accés a qualsevol servei digital des de qualsevol lloc ens permetrà tenir una equitat d’accés digital, que donarà les mateixes oportunitats a tothom, indistintament d’allà on visqui, creant un país vertebrat i més just.

Polítiques especifiques dirigides a potenciar la digitalització de mon rural, o bé permetre que molts professionals que a dia d’avui es troben ubicats en gran ciutats pugin vertebrar-se per tot el territori, son tant sols dos dels innumerables exemples de la necessitat de realitzar urgentment un desplegament de la xarxa digital.

Un altre casuística que tenim als països catalans és la nostre identitat, i per tant el català.

L’idioma més utilitzat a la xarxa digital és l’anglès, de fet si fem un anàlisi dels 10 milions de webs més importants, veurem que el 60% d’elles estan en angles, mentre que tant sols un 4% estan en castellà. Davant d’aquestes xifres es evident que el català és una llengua molt minoritària a Internet, per aquest motiu, des d’Esquerra Republicana volem desenvolupar polítiques de protecció de la llengua a Internet des de qualsevol administració pública o àmbit de treball en el que estem presents.

Ja a l’any 2013, l’investigador Andrá Kornai apuntava a l’estudi “Digital Language Death” que el 95% de tots el llenguatges en ús mai es normalitzarien a Internet i perdrien força en el dia a dia, per tant la promoció de l’ús del català en l’àmbit digital s’ha de defensar des de tots els front possibles.

Des de les administracions publiques, regulant l’ús del català a la xarxa o disposant de tot el contingut de les webs i aplicacions de les administracions publiques en català. Amb iniciatives publico-privades que garanteixin la seva presencia a Internet mitjançant el domini .cat com les la Fundació.cat, o bé amb iniciatives com la Wikipedia en català, un projecte d’exit, col.laboratiu i sense ànim de lucre.

Tanmateix, forçant a les grans companyes multinacionals a desenvolupar els seus productes i cercadors d’Internet amb la nostre llengua, i fer veure als desenvolupadors d’aplicacions una oportunitat el fet de tenir accés a un mercat de més de 10 milions de persones que s’interrelacionen en català.

La normalització del català a les xarxes digital també passa per potenciar la creació de  continguts interessants i diversos, amb perfils sociodemogràfics variats que puguin esdevenir referents en ciència, moda, videojocs, oci o qualsevol que puguem imaginar.

Però tot això no és pot fer com fins ara. Hem de fer-ho impulsant l’ètica digital.

Respectar la privacitat de les dades de les persones i que aquestes siguin utilitzades de forma responsable, segura i transparent, així com mitigar les amenaces cibernètiques i reforçar la seguretat de les persones amb les seves experiències digitals son àmbits a tractar amb la màxima prioritat des dels diferents nivells de l’administració publica.

Hem vist com a l’igual que ha passat des de l’inici de la primera revolució industrial, a meitat del segle XVIII, i després de la segona iniciada a finals del segle XIX, els drets dels humans van estar vulnerats o no respectats de la mateixa manera que els coneixem ara.

A dia d’avui tornem a veure que la revolució digital està esta vulnerant o no respectant molts drets que tenim i es per això que molts professionals i investigadors, i en aquest cas també des d’Esquerra Republicana, reclamen la creació i el reconeixement de la quarta generació de drets humans, la generació dels nous drets digitals, drets que tinguin en compte les situacions emergents del món digital i que defineixen un marc de protecció a les persones. 

La primera generació de drets humans ens va defensar com a ciutadans davant de l’autoritat de l’estat. La segona generació, amb devoció pels drets socials, proposava un Estat que garantís els mitjans vitals del desenvolupament. La tercera generació de drets fonamentals correspon al procés de globalització i reivindica el dret a la pau i a un ambient natural sa per a tots els pobles de la terra.

Ara, la llei ha de tornar a limitar l’explotació i l’abús, aquesta vegada per protegir als ciutadans dels nous amos de la tecnologia. Per tant, necessitem urgenement una quarta generació de drets bàsics a l’era digital.

El dret universal d’accés, el dret a entendre tot allò que interactua amb la persona digitalment, el dret a  la identitat digital, a la justícia d’Internet o fins i tot el dret a l’oblit digital són només alguns drets necessaris per garantir la dignitat humana. També hi ha d’altres, com el dret a una capacitació digital adient o el dret a participar en els nous sistemes d’innovació, oberts a la ciutadania, son drets que han de tenir-se en compte.

Partint de la base de que les tecnologies de la informació no son eines fetes per destruir, sinó tot el contrari, veiem que la transformació digital ens comporta una quantitat desbordant de millores en la nostre vida. Això fa que haguem d’abordar la digitalització des de un punt de vista humà i on la prioritat han de ser les persones, i les tecnologies han d’estar al seu servei.

Aquestes tecnologies de la informació han de respectar la integritat humana i han de prevaldre els interessos comuns per sobre del particulars, per molt majoritaris o legítims que aquests siguin. 

Així mateix, les tecnologies de la informació han de respectar l’autonomia i la responsabilitat personal i ha de ser la mateixa persona la que ha de poder decidir si deixa d’utilitzar-les o no, o decidir com les vol utilitzar.

L’equitat i la justícia universal en l’accés a la digitalització, la protecció de la dignitat i el valor de les persones, així com  la utilització de les dades personals per tercers, o be, el dret a desconnexió de la xarxa i a interrompre la connectivitat han de ser drets que defensem des d’Esquerra Republicana i que volem defensar des de tots els espais polítics on som presents. 

Per últim, i no menys important, desenvolupar polítiques de protecció en l’àmbit digital es imprescindible. Cada dia es connectem més persones a la xarxa i s’utilitzen més serveis digitals, cosa que genera que hi hagin moltes més vulneracions i inseguretat alhora de fer transaccions digitals. Segons les estimacions dels experts, el cost de les vulneracions de seguretat a l’any 2024 arribarà als 5 bilions de dòlars. L’ús d’Internet i mitjans socials digitals, per exemple, en el context d’unes eleccions com via per facilitar la participació com per propagar la desinformació, i/o els discursos d’odi, planteja problemes complexes que s’han d’abordar. Així mateix, una altre tema a treballar amb especial atenció és la defensa dels menors i les dones alhora d’accedir al serveis digitals, i tenir especial cura en la lluita contra l’explotació, l’assetjament sexual o els abusos sexuals. 

Son per aquest motius que creiem imprescindible la creació d’una identitat digital oficial . Disposar d’una identitat digital adequada, que preservi la privacitat de les persones i el seu control sobre la seva informació, pot capacitar-les per accedir al serveis digitals amb molta més seguretat. Així mateix, disposar de tecnologies de vigilància que s’utilitzen combinades amb les normes internacionals de drets humans aplicables, poden ser instruments molts eficaços de compliment de la lleu i oferir alts nivell de seguretat alhora d’operar amb els serveis digitals. Es per tant fonamental, desenvolupar polítiques publiques i implantar lleis per protegir a les persones de vigilàncies il·lícites o innecessàries, incloses totes aquelles vigilàncies arbitraries que poguessin exercir les instancies de l’Estat en el ciberespai, i com no, en el mon físic.   

En definitiva, les polítiques en el món digital desenvolupades des de qualsevol àmbit polític on Esquerra Republicana es present, han d’oferir un entorn segur per l’intercanvi d’informació, l’educació, l’expressió, la mobilització la innovació i la participació.

Som llavor. (1)

“…nomes eren uns nens quan van viure una guerra horrible i van passar una postguerra plena de fam, mancances, dolor, pèrdues… i encara que van viure tots aquells moments tan horribles,  van saber conservar i transmetre’ns que l’amor per la família és el més important del món.”

Amb aquestes paraules l’Ester Daza Macaya descriu al seus avis, i també als meus avis, als nostres tiets i a la nostra família, en el magnífic treball de recerca “Els que no van poder creuar el Jordà: vida al Raval al primer terç del segle XX”, i en el qual em referiré en aquest escrit.

Un treball que emociona i que m’ha permès descobrir coses de persones, a les quals he estimat amb l’anima, que desconeixia i que si em permeteu us faré cinc cèntims, en aquesta primera entrega. És un treball que fa una aproximació històrica de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX o bé dit d’un altre manera, de la Catalunya de la Segona República, la Guerra Civil Espanyola, la segona guerra mundial i els anys de repressió de la dictadura de Franco.

En el relat explica, entre d’altres, la vida del meu besavi, en Julián Macaya Peris nascut al 1891, el fill gran de tres germans. Tots ells van créixer amb la seva mare, la Vicenta ja que sent molt petits van perdre al seu pare en Rosendo Macaya. La Vicenta regentava una parada de fruites i verdures al mercat de la Boqueria a la zona de la gardunya.

Com tots el joves i nens d’aquella època, el tres fills ajudaven a la seva mare al mercat, però al besavi, en Julián, mica en mica es va anar endinsant en el món de l’ebenisteria. Allà és on comencen a  aparèixer les seves ideologies d’esquerres, i on per exemple, participarà en les vagues dels ebenistes contra les condicions laborals que la patronal els hi oferia.

En Julián va creixent i acaba coneixent a la meva estimada besàvia, la Pepita Camús, a qui vaig poder conèixer i estimar fins que va morir als 92 anys. La “iaia Pepita” va néixer a Barcelona, tot i que els seus pares eren de Girona. El Julián i la Pepita ven tenir a en Ramón, la Mercé (la meva iaia), el Paco, el Rosendo i la Carmeta. Tot ells van viure feliços durant uns anys en un pis al carrer de la Riera Alta, la part alta del Raval, ben a prop de la Rambla.

Degut a tenir una família nombrosa i moltes boques a omplir, amb l’arribada de la Segona República el besavi va començar a treballar de vigilant nocturn, una mena de cos especial de policia que es va crear durant aquest període per la manca de confiança del Govern de la República en la Guàrdia Civil. Ell era l’encarregat de la seguretat de la zona de la Barceloneta i Ciutat Vella, i és aleshores quan la seva implicació política anirà a més, participant en moltes reunions polítiques del sindicat de vigilants de Barcelona i sent un ferm defensor de la República i la pàtria catalana.

Al 1936 va començar el “Alzamiento Nacional” per part dels nacionals i en Julián durant la guerra civil va continuar vivint al Raval i exercint de vigilant nocturn, però degut als bombardejos constants al 1939 la por a que una d’aquelles bombes caigués a sobre de casa seva els fa marxar a viure a Parets del Vallés, a casa d’uns familiar i on els fills petits es senten més segurs.

És, estan a Parets, quan a traves de la radio s’assabenten que els nacionals ja han entrat a Barcelona i el Julián decideix agafar la família amb la intenció de creuar la frontera del Pirineus per marxar cap a França. Ell sabia que si es quedava els nacionals el matarien, no tant sols per la seva implicació política, sinó també pel fet que al ser vigilant de la República, pertany a un cos policial i disposava d’un arma.

És aleshores, quan decideixen marxar i comencen a caminar al costat de milers de persones que com ells escapen precipitadament de les mans de l’enemic, que durant la travessa la Pepita s’adona que per tot arreu hi ha nens perduts, plorant i cridant les seves famílies, i això, conjuntament amb que el seu fill, en Ramón de tant sols 17 anys, està al front de l’Ebre lluitant contra els nacionals,  l’acaba de convèncer de que no marxarà a França. No pot posar en aquell perill als fills petits durant la travessia, i no pot marxar sabent que quan torni el seu fill gran del front, no trobarà a ningú, ni sabrà on buscar-los.

En aquells terribles moments els besavis han de prendre una decisió que els marcarà tota la vida. En Julián insisteix en que marxin amb ell cap a França, però la Pepita no canvia d’opinió. Ell sap que si no marxa el mataran, així que decideixen que ell marxarà cap a França i que quan pugui tornarà a Catalunya. Entre llàgrimes i sense saber-ho, s’acomiaden i serà última vegada, ja que no es tornaran a veure mai més.

Durant la seva marxa cap a França, el besavi es va quedar a lluitar amb el maquis, els guerrillers antifranquistes, als Pirineus, i on va col·laborar amb la resistència francesa. Després d’un temps lluitant a la guerrilla, en Julián, es va allistar a l’exercit francès per lluitar contra els nazis durant la segona guerra mundial.

El meu besavi Julián Macaya Peris mai va poder tornar a Catalunya, mai es va tornar a casa, va anar a viure a Vic-Fezensac on va tornar a treballar d’ebenista i sempre va ser un home ben considerat al país veí per haver lluitat al costat de la resistència contra els feixistes alemanys. Va morir a França.

I fins aquí el primer dels meus articles sobre el treball de recerca de l’Esther. Aviat us faré nous articles, on seguirem coneixent la historia familiar, i l’amor que hem tingut i tenim per la nostre família, els valor per la llibertat nacional i el nostre país. Per acabar deixeu-me citar de nou a l’Esther:

“Un vincle que s’ha de cuidar, s’ha de protegir, s’ha de passar a la següent generació, perquè és aquest vincle el que ens fa millors persones, el que ens fa voler construir i deixar un món més just pels que vindran, un vincle indestructible que ni el temps, ni la mort poden trencar, un vincle que ens fa ser el que som i com som, perquè les nostres arrels també parlen de com seran les nostres branques i els nostres fruits”.

Moltes gràcies a la Esther Daza Macaya pel seu treball, per la seva recerca i per donar-me l’oportunitat de poder conèixer una mica més l’historia de la família.

La digitalització, “pa per avui i gana per demà.”

Pa per avui i gana per demà,

ho sento però no vull,

no em penso conformar.”

Així es com comença la lletra de la cançó del magnífic grup català Buhos, una cançó reivindicativa que denuncia situacions del nostre dia a dia que molts volem canviar.

En aquest sentit, l’expressió “pa per avui i gana per demà” la podem aplicar perfectament al que estem vivint amb l’actual model de digitalització que existeix a Europa, i per tant a Catalunya.

La digitalització tal i com l’estem realitzant és positiva a curt termini, ja que permet millorar processos, gestió, comunicacions, augmentar el coneixement i tenir accés immediat a la informació permetent-nos prendre millor decisions. El problema sorgeix quan ens mirem aquesta digitalització a mig i llarg termini i ens adonem que la tecnologia que estem utilitzant ens deixa en mans de poques companyes internacionals, majoritàriament Nord-americanes o bé asiàtiques, que any rere any tenen accés a tota la nostra informació, que hem de seguir pagant-los uns “royaltis” anualment i quedem lligats a unes companyes que no respecten les regle de com utilitzen les nostres dades i al mateix temps segueixen sense pagar els impostos al nostres països d’allò que nosaltres hem anat comprant-los. Com a detall d’aquest últim punt, indicar que la companya Amazon, va vendre 44.000 milions d’euros a Europa durant el 2020 i no ha pagat ni un euro d’impostos(2) . Cada un dels seus treballadors registra un ingrés per a l’empresa de 8,4 milions d’euros anuals, mentre que una persona que estigui treballant en un dels seus magatzems cobra 1.431 €/mes(1), un repartidor 1.199 €/mes(1) o un instructor 1.172€/mes(1).

És per aquest motius que des de Catalunya i amb un clar focus Europeu, hem de liderar, conjuntament amb altres regions i països europeus un model que generi  eines, solucions i empreses digitals europees potents, que alhora de fer-les servir o contractar-les ens ofereixen seguretat, confiança, robustesa i fiabilitat i tanmateix es comprometin amb el territori creant llocs de treball de qualitat, al mateix temps que fan aportacions a millorar la nostre qualitat de vida, pagant els impostos corresponents a la seva activitat econòmica realitzada.

Eines digitals que van des de la producció de software, be sigui un sistema operatiu, eines de col·laboració, programari de xarxes socials, marketplaces o programari sectorial fins a chips de processament computacional, fabriques d’elaboració de components per a ordinadors o electrònica per a xarxes de comunicacions.

Eines i empreses digitals que ofereixen serveis als milions de ciutadans i empreses europees amb una clara visió de millorar la nostra qualitat de vida, defensar les llibertats, respectin les normes que evitin el canvi climàtic i molt especialment ens ajudin a defensar el model de serveis socials i sanitari que tenim gràcies a les solucions que desenvolupin.

Tots aquest projectes permetran a Catalunya la possibilitat d’establir fortes relacions internacionals gràcies a aquest projectes col.laboratius amb base tecnològica europeus. Projectes que posaran Catalunya en el mapa de la innovació tecnològica de primer nivell.

No era això, Espanya, no era això.

No era això, Espanya, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, Espanya, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, Espanya, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

Bona sort Espanya, quan els catalans us diem adéu.

El 27 de setembre començarem a fer un nou país

reinicia

 

Les TIC permeten obrir processos de construcció i consolidació de nous Estats substancialment diferents dels processos d’independència fins ara coneguts. Estem a l’era digital i aquesta tecnologia pot facilitar o dificultar la construcció amb èxit d’un nou estat, el qual ja hauria de ser un estat digital. En aquest sentit, Catalunya necessita establir com una de les prioritats clau del seu govern la generació i desenvolupament, a curt termini, d’una política avançada en el camp de les tecnologies digitals TIC.

El proper 27 de setembre començarem a fer un país nou, un país normal, on disposarem de les eines necessàries per a millorar la vida de les persones. Aquesta és la important missió que tenim a partir del proper 27 de setembre, quan la candidatura de Junts per Sí hagi guanyat, perquè guanyarem, i on la gent valenta d’Esquerra, juntament amb moltes altres persones, ens hi posarem a treballar dur, com sempre, pel país, a desenvolupar les eines necessàries per fer que els catalans i catalanes tinguem una vida millor.

Una de les eines clau per aquest nou país son les tecnologies de la informació i les comunicacions. Desenvoluparem un model TIC innovador per a Catalunya, basat en un nou model de governança i amb un programa estratègic de recerca i innovació TIC que permetrà dur a terme una nova política en el camp de les infraestructures estratègiques del nou país. Les TIC són molt més que infraestructura, són les tecnologies fonamentals de l’economia i la societat del segle XXI, les dels estats moderns.

L’ecosistema TIC es suporta en un model d’innovació diferent dels models tradicionals que separaven la Ciència de la Tecnologia. Tanmateix, per Esquerra, les TIC son també una eina de cultura que afavoreix la defensa de la nostra llengua al mon, com també l’eina necessària per la participació ciutadana i la transparència política.

Volem una Catalunya TIC, tal com queda reflectit en el programa electoral de Junts pel Sí. Un país on cada racó estigui connectat a Internet, que permeti una cohesió social més potent, promoure l’adquisició del coneixement i la divulgació dels avantatges de la societat digital entre la ciutadania. Un país on les tecnologies de la informació i les comunicacions siguin eines potenciadores de generació d’ocupació i nous perfils professionals. Així mateix, aquest potencial de coneixement ha de convertir-se en recerca, desenvolupament, emprenedoria i empresa. Un país on el nou Estat sigui emprenedor i potencií la recerca tecnològica que després pugui ser utilitzada per les empreses i permeti generar un sector tecnològic potent.

És per tot això, i molt més, que a partir del 27 de setembre començarem a fer un nou país en el qual els ciutadans de Catalunya disposarem de totes les eines d’Estat necessàries per a millorar la vida de les persones.

Estructures d’Estat, i què més?

A Catalunya estem vivim un moment apassionant i històric i crec que si faig aquesta afirmació cap de vosaltres em podrà dir que no és així. La majoria de les persones del nostre país, tot i les diferències ideològiques, ens movem en una mateixa direcció i amb un objectiu molt clar, el d’assolir un nou Estat. Aquesta és una magnífica oportunitat per a tots nosaltres ja que el fet de crear aquest nou Estat ens ha de permetre millorar la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes.

Aquest moviment social ens ha de portar a construir un Estat diferent del que tenim ara. I és aquí on poden aparèixer diferents punts de vista entre els milers de persones que estem treballant per a aconseguir-ho. Com hauria de ser aquest nou Estat en l’àmbit de la innovació tecnològica i social? Quines podrien ser les diferències amb altres Estats? Aquest nou Estat ens pot permetre posicionar-nos com a referents mundials en innovació tecnològica i social? I, el més important, estem preparats per assumir aquests canvis?

Ara és més necessari que mai qüestionar-se quin serà el paper d’aquest nou Estat en matèria d’innovació tecnològica i social. Sincerament crec que aquest nou Estat no tan sols ha de potenciar l’economia del coneixement i de la identitat, sinó que, com escriu Mariana Mazzucato en el seu llibre “The entrepreneurial State”, també ha de crear-la de manera activa, amb una visió atrevida i inversions dirigides a crear un sector potent en l’àmbit de la innovació tecnològica.

Per tant, i tal com va dir Keynes en “The End of Laissez-faire” , el més important per l’Estat no és fer coses que ja estan fent altres, i fer-les una mica millor o una mica pitjor, sinó fer aquelles coses que en l’actualitat ningú està fent. És doncs aquí on apareix l’oportunitat d’aquesta nova Catalunya-Estat.

Catalunya, històricament, ha estat un país innovador i ara amb la creació d’aquest nou Estat ho ha de tornar a ser més que mai. La creació de les anomenades estructures d’Estat no tan sols ens ha de permetre funcionar com un nou Estat, sinó que també ens ha de permetre crear un sector tecnològic i del coneixement referent, ja que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són una eina fonamental per al desenvolupament d’aquesta nova Catalunya. Les TIC ajuden a millorar la competitivitat econòmica, generen ocupació d’alta qualificació, faciliten la gestió dels recursos, repercuteixen en la millora del medi ambient i de la qualitat de vida i alhora també afavoreixen la millora dels serveis públics i la participació de la ciutadania en la presa de decisions.

La inversió econòmica necessària per a la construcció d’aquestes estructures d’Estat, en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions, pot estar al voltant dels 500 milions d’euros aproximadament. Aquesta injecció de recursos al sector ens pot posicionar a nivells de primer ordre pel que fa a la inversió en tecnologia en tot el món. S’ha de tenir en compte, però, que no n’hi ha prou amb crear aquestes estructures d’Estat sinó que també cal estudiar com es gestionen per a que acabin generant noves empreses i nous llocs de treball. O com ajuden a que Catalunya aparegui al mapa del món com un país referent en l’àmbit del coneixement i del desenvolupament. És en aquest punt on podem ser diferents a la resta.

Per aconseguir aquest objectiu és necessària i indispensable la participació i el compromís dels quatre actors principals de l’ecosistema de la innovació; ciutadans, empresa, universitats/coneixement i govern. Tots ells han de treballar en una direcció clara i d’una manera intel·ligent.

Si hem de construir sistemes d’informació per a la hisenda tributària catalana o la seguretat social o bé sistemes d’identificació del ciutadà o qualsevol altre, no tindria sentit que es creessin a Catalunya uns centres d’innovació especialitzats que, a més de donar servei a Catalunya, donessin servei a altres països del mon? Si hem de fer tot això amb professionals de Catalunya però també amb professionals de la resta del mon, no tindria sentit que es creés un espai de coneixement que arrelés aquestes persones a Catalunya i que des de aquí poguéssim exportar els nostres professionals arreu?

Crec sincerament que sí. I és aquí on els nous governants i polítics d’aquest nou país han de ser valents, honestos i atrevits per a apostar per unes inversions que permetin la creació d’aquesta Catalunya referent al món.

Catalunya, país ple d’oportunitats

És Catalunya un país ple d’oportunitats? Sens dubte que ho és. Els que vivim i treballem a Catalunya no tenim res a envejar als que viuen o treballen a qualsevol altre part del món quan parlem d’oportunitats per crear el nostre projecte, i en especial, en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, les TIC.

Catalunya disposa de tots els ingredients per poder començar o consolidar projectes empresarials, projectes que des de Catalunya observen i treballen amb la resta de mercats del món i els veuen com els seus mercats.

Amb aquesta idea, empresaris joves, i no tan joves, han començat i volen començar el seus projectes a Catalunya. Molts d’ells amb molt d’esforç i tenacitat, aguantant la situació que viu el nostre país, però amb l’esperança d’obrir-se camí en un dels sector amb més potencialitat de creixement gràcies a la il·lusió, el coneixement i el saber fer.

Un sector TIC ple de petites i mitjanes empreses, amb treballadors qualificats, amb productes i serveis que compleixen alts estàndards de qualitat. Un sector però, que no acaba de posicionar-se com un sector prioritari en l’economia catalana. I aquí podem trobar varies raons, unes de caràcter polític, d’altres formatives i d’altres de caràcter empresarial. Raons que hem de treballar decididament per superar. Les polítiques, amb una clara i definida política de potenciació del sector de les TIC; les formatives, amb una aposta decidida per crear coneixement des de les arrels als ciutadans i professionals de Catalunya; i les empresarials, potenciant la creació de grans companyies catalanes. Hem d’aconseguir que quan es parli de Catalunya, es parli de tecnologia i innovació. Treballem i potenciem, doncs, allò que anomenem l’Economia de la identitat relacionada amb el coneixement i la innovació tecnològica, un model de desenvolupament econòmic que permet a moltes empreses i professionals obrir-se moltes portes arreu i fer del país un pol d’atracció de les millors empreses i professionals del mon cap a casa nostra. Fem, doncs, que una bona part de l’economia del nostre petit gran país estigui basada en el coneixement, que ajudi a posicionar els altres teixits productius en la primera línia mundial.
Amb una aposta clara i decidida ho podem fer, perquè Catalunya és un país ple d’oportunitats.

Sergi Marcen i Lopez

A %d bloguers els agrada això: