Fa uns dies el govern britànic va publicar una notícia sobre l’ús d’Internet al Regne Unit mitjançant la qual anunciava que, en properes dates, tots els usuaris d’Internet que desitgin accedir a continguts sexuals hauran de demanar-ho explícitament als seus proveïdors d’Internet ja que l’accés a aquestes pàgines serà denegat.
La raó principal d’aquesta mesura és que els menors d’edat no puguin accedir a continguts sexuals sense el permís patern. Una mesura que, si més no, és prou ”xocant”.
Des d’un punt de vista tècnic, els proveïdors de serveis cancel·laran l’accés a totes les pàgines que tinguin aquest tipus de continguts. Tot i així, es pot dir que aquests filtres es podran “saltar” fàcilment, només serà necessari connectar-se mitjançant un servidor proxy anònim.
Des d’un punt de vista moral, es pot dir clarament que s’està censurant l’accés a un cert contingut de la xarxa. Una xarxa que va néixer amb la idea d’ésser lliure i no patir cap tipus de censura. A més, al Regne Unit, l’accés a aquest contingut sexual es vol censurar només a Internet, mentre que diaris i canals de televisió de difusió nacional, fàcilment accessibles pels menors d’edat, seguiran oferint-lo sense cap tipus de restricció.
Ens adonem, doncs, que tot i voler censurar aquest tipus de continguts a la xarxa, Internet és tan sols un canal més per a poder accedir-hi. Així doncs, la solució no ha de basar-se en la censura sinó en l’aprenentatge de la utilització de les eines que ofereixen continguts de caire sexual.
I és aquí, on els pares i educadors han de transmetre un missatge molt important als menors, un missatge que ha de ser clar, entenedor i de molta confiança. Un missatge que permeti als joves entendre a quin tipus de contingut poden tenir accés i quin és, encara, massa aviat per accedir-hi.
Com a tastet us recomano acceir a l’enllaç http://ves.cat/hizq, on hi trobareu la “Guia ràpida perquè el menor navegui segur”,
Sergi Marcén i López
