Una visió d’esquerres de les tecnologies digitals. Una visió d’Esquerra Republicana de Catalunya

Fa poc menys d’un any, el coordinador nacional d’Esquerra Republicana i actual President de la Generalitat de Catalunya, en Pere Aragonès, en la seva possessió del càrrec com a president es va comprometre a “impulsar la transformació social, ecologista, feminista i democràtica que Catalunya necessita”.

Ha arribat el moment que des d’Esquerra Republicana puguem també afirmar que, a més a més, també volem impulsar i liderar la transformació digital allà on siguem presents.

El país que va liderar al sud d’Europa la revolució industrial al segle XIX, no pot renunciar a liderar la revolució digital del segle XXI. De fet, estarem en línia amb les polítiques de la Unió Europea que ha definit dos grans reptes per aquesta dècada; La “green” i la “digital transition”, reptes que també ho han de ser per el Països Catalans.

Però hi ha formes diferents d’aconseguir aquestes fites, i de la mateixa forma que Esquerra Republicana proposa un model energètic, renovable, distribuït i basat en la ciutadania, també proposem un model de transició digital, sostenible, distribuït, humà, basat “en” i “per” la ciutadania i que no deixi a ningú enrere, sigui on sigui del territori.

Fa tant sols 30 anys, molt poques persones imaginaven les tecnologies que estem fent servir actualment, i en canvi avui en dia 3.500 milions de persones viuen connectades a la xarxa. En tant sols un minut a Internet s’envien 38 milions de missatges de Whatsapp i 481.000 tuïts, es realitzen 3,7 milions de recerques a Google o es veuen 4,3 milions de vídeos a Youtube. 

Segons l’informe de la companyia d’equipament de xarxa Cisco, mitjançant el seu informe “Visual Networking Index”, apunta que es crearà més tràfic a Internet al 2022 del que s’ha produït en els últims 30 anys anteriors. La previsió per aquest any es que es generin 396 exabytes al mes, xifra que suposa més de 4,8 zettabytes a l’any, això son 4.800.000.000.000 gigabytes. 

Davant d’aquestes immenses xifres sobre la digitalització, ens podem fer certes preguntes; existeixen riscos amb la digitalització, l’automatització, la robòtica o la intel·ligència artificial?  Estan abocats a una realitat pitjor? La tecnologia actual està provocant que es perdi la interacció humana? Aquesta revolució tecnològica està transformant la civilització, es a dir, esta creant uns nous estatus socials, categories, valors, relacions, objectes, representacions i territoris? I si es així, que s’està fent per fer front en aquests canvis? Quines polítiques públiques s’estan fent per protegir-nos d’un món digital on es prima l’eficiència econòmica o productiva i es minimitza el rol de l’ésser humà?

Les tecnologies, també les digitals, les fem els humans, son producte de la nostre societat. En els darrers 40 anys les nostres societats han viscut sota un model tecnològic digital de caire neoliberal, que ha donat lloc a un impuls de tecnologies digitals al servei d’una minoria de grans corporacions i grans Estats. Aquesta filosofia ha primat un model de creixement econòmic insostenible, on les tecnologies digitals estan al servei d’un capitalisme  de vigilància i control, i no al servei de les necessitats socials.

Es hora doncs, d’obrir una visió d’esquerres de les tecnologies digitals, amb un altre tipus de fer política, que posi les tecnologies digitals al servei de les necessitats de la societat, amb una mirada republicana, que fomenti les capacitats innovadores de cada ciutadà i redueixi la fractura digital que encara patim, aconseguint la capacitació digital del conjunt de la ciutadania. Tanmateix que faci possible un model de desenvolupament econòmic més sostenible, que generi competitivitat, millori la productivitat, redueixi les tasses d’atur i aporti valor al benestar social.

És parla molt de la disrupció tecnològica, quan l’agent realment disruptor i innovador és el ser humà, és l’agent que crea la tecnologia i també a qui ha d’estar dirigida aquesta. La finalitat de tota tecnologia  ha de ser sempre millorar la vida de les persones, i d’aquesta manera, millorar la nostra capacitat creativa. Aquesta és la base del humanisme tecnològic.

És perillós fer de la tecnologia un fi en si mateix. La societat digital nomes té sentit si es una societat humana, on puguem viure millor, amb més llibertat i justícia, amb més oportunitats per desenvolupar les nostres capacitats i talents.

Les tecnologies digitals no van néixer a Europa. Els Estats Units han liderat en els darrers 40 anys les tecnologies digitals, aprofitant la seva avantatge econòmica i militar desprès de la Segona Guerra Mundial. Per la seva part, la Xina ha demostrat que també és possible desenvolupar un model tecnològic competitiu en el camp digital.

La Unió Europea no vol quedar enrere i està intentant trobar una formulació pròpia i sobirana en aquest món digital que estiguin acord amb els valors humanistes que proclama. La presidenta de la Unió Europea, Von der Leyen va anunciar que vol que aquesta sigui la “dècada digital d’Europa”, intentant trobar un model compatible amb els drets humans.

En aquest sentit, des d’Esquerra Republicana mitjançant, en aquest cas, el grup parlamentari al Parlament Europeu, volem contribuir amb força a formular aquesta nova política digital que la Unió Europea i el món necessita, una política que respongui i combini la millor tradició al respecte dels drets humans i les tecnologies digitals.

Als Països Catalans, amb el lideratge d’Esquerra Republicana present a innumerables espais polítics Parlament, Ajuntaments, Consell Comarcals, associacions, podem apostar per ser la punta de llança europea on aquest nou model de societat digital es formuli i es pugui construir. Podem generar la gran complicitat del conjunt de la societat que tant es necessita. El país que va ser la fabrica del sud d’Europa al segle XIX pot esdevenir ara el espai referent per fer la transformació social, ecològica, feminista, democràtica, i també digital, de la Unió Europea al segle XXI.

Hi ha una cosa que diferencia l’actual revolució digital de les anteriors revolucions, i és que es molt més disruptiva, el seu impacte global i la seva gran velocitat es inèdita, cosa que està provocant una autentica ruptura economia i social, i es en aquesta línia que volem treballar des d’Esquerra Republicana, desenvolupant polítiques de republicanisme digital, social i nacional per defensar a les persones i protegir els seus drets fonamentals. 

Els indicadors referents a la implantació i desenvolupament de la Societat Digital als Països Catalans no deixa indiferents a les persones d’Esquerra Republicana, que ens identifiquen amb els principis de llibertat, igualtat i fraternitat i treballem en la defensa  dels drets i llibertats personals de les persones i col·lectives i amb la construcció d’un espai públic democràtic, de debat, d’experiències i de participació política on tothom gaudeixi dels mateixes drets i deures. En definitiva, treballem per l‘enfortiment del conjunt de la nostra societat i els seus serveis bàsics gracies a la digitalització. 

Fins ara s’ha treballat i s’està treballant per poder gaudir d’un servei universal d’accés a les telecomunicacions o a Internet. Des d’Esquerra Republicana volem anar més enllà. Volem un accés universal, del conjunt de la ciutadania, a una societat digital innovadora i inclusiva, basada en un humanisme tecnològic, una societat que conformi les tecnologies d’acord amb el valors i necessitats de tots els ciutadans. En resum, una societat digital lliure, justa i col·laborativa.

Això ho estem fent, i volem seguir fent-ho, desenvolupant polítiques d’esquerres en l’àmbit tecnològic, treballant per la defensa de la justícia social i els interessos col·lectius com a garantia dels individuals, apoderant al ciutadà digitalment, millorant la qualitat de vida de les persones, dotant a tothom de les mateixes oportunitats d’accés i aprenentatge de les tecnologies digitals, potenciant la transparència i l’accés a les dades. Tot això s’ha de poder fer des de qualsevol lloc dels països catalans en les mateixes condicions de connectivitat. 

L’humanisme digital promou els valors de la democratització de la cultura i el coneixement obert per a tothom, així com el diàleg amb tots els pobles i cultures gracies al lliure flux d’informació i en proporcionar unes plataformes de diàleg intercultural. Amb l’humanisme digital les herències culturals es tornen recursos molt poderosos per la innovació i el desenvolupament econòmic.

Aportem i volem aportar un canvi molt significatiu amb una visió republicana, a la gestió de l’administració, el teixit empresarial i a la ciutadania. Les polítiques d’Esquerra Republicana en l’àmbit de la Societat Digital, conjuntament amb tota la resta de les polítiques que es desenvolupen en altres àmbits sectorials, volen millorar la nostra societat fent polítiques per lluitar contra la desigualtat i potenciant un estat del benestar que ofereixi les mateixes oportunitats a tothom, fent realitat el bon funcionament del humanisme tecnològic sigui quin sigui l’estatus social, econòmic o ubicació territorial de cada persona, així com potenciar la lluita contra la discriminació de genera i el respecte a les polítiques mediambientals 

La transversalitat de la Societat Digital en qualsevol àmbit de la nostra vida és una realitat que hem de tractar des d’Esquerra Republicana treballant col·laborativament amb totes les sectorials del partit.

Com és conegut, les tecnologies de la informació i les comunicacions ajuden a evolucionar els àmbit més quotidians del nostre dia a dia gràcies a la innovació digital, una innovació digital que volem treballar amb el concepte de la quàdruple hèlix de la innovació, coordinant i potenciant la connexió entre el món acadèmic,  l’empresa,  passant per l’administració i connectada directament amb el ciutadà. Garantir l’Estat del Benestar i promoure la cohesió social ha de ser una de les prioritats alhora de desenvolupar les polítiques sectorials en l’àmbit de la Societat Digital.

Però  per poder fer tot això, es important conèixer i analitzar casos d’èxit que han  transformat el món digital. En aquest sentit cal conèixer que els primers ordinadors, així com la recerca que els va acompanyar, van néixer d’una iniciativa pública, en concret per donar solució a una necessitat militar als Estats Units.

La Unió Europea, i més concretament els Països Catalans, son un continent i una part d’Europa, que no volen competir militarment, però si que poden aprofitar els immensos recursos públics que es destinen en els seus serveis socials públics, de salut, d’educació i benestar social per convertir-los en motor de la societat digital, de la mateixa manera que van fer-ho els Estats Units amb el armamentistic, per transformant-los en serveis pioners en recerca i innovació en tecnologies digitals, aconseguit així sent transformadors de la societat del benestar i dotant d’un potent nou sector econòmic a Europa.

Creiem que establir debats oberts i transparents amb la ciutadania és la manera amb la qual podem conèixer de primera mà les mancances i necessitats a l’hora de desenvolupar les polítiques publiques en l’àmbit digital. Molt sovint veiem que les tecnologies digitals estan en mans de grans corporacions privades i que els poders públics només fan que anar enrere de les seves iniciatives.

Però ens oblidem del gran poder que tenen el poders públics. En tots els països dels mon el principal “empresa” és el propi sector públic i que, com es va veure en la crisi del 2008, la primera gran crisi del segle XXI, van ser els governs amb diners públics els que van treure a les grans corporacions de la fallida econòmica.

Ja no vivim en el segle XX. Al segle actual, el poder ja no ve de la boca del poder militar, ni dels mercats, ve cada vegada més del coneixement, del talent humà i de la tecnologia. Per això mateix, un sector públic innovador pot ser el nou motor de les transformacions socials. Tot i així, no tant sols el sector públic ha de ser innovador, també s’ha d’estimular mitjançant polítiques publiques, que les empreses i la societat, també han de ser-ho. D’aquesta manera entrarem un cercle d’innovació digital on cada àmbit serà retro alimentat per l’altre.

El posicionament geoestrategic del Països Catalans es privilegiada i ens permet donar a conèixer les polítiques de transformació digital que volem desenvolupar. Gaudim d’una situació geogràfica, d’un model de benestar social o d’un sistema d’educació que es envejat per moltes persones arreu del món i hem d’aprofitar aquesta fortalesa per atraure talent i empreses d’arreu, al mateix temps de retenir el coneixement del que disposem i que generem a casa nostra.

Disposar de grans fires tecnològiques també ens ha de servir per aportar valor a la nostre societat. El fet de que professionals i alts directius de les empreses més importants del mon coneguin el nostre país, la nostre cultura i les nostres particularitats durant el temps que estan a les fires, ens obre l’oportunitat de poder-los seduir per que s’estableixin al nostre territori i fer-los partícips del model d’humanisme digital que volem liderar.

També estem veien que la transició analògica-digital està deixant enrere a moltes persones, i en especial a la gent més gran, que es troba moltes vegades desemparada alhora d’interactuar amb nous serveis oferts per grans companyes i bancs, els quals prioritzen les seves comptes de resultats davant de les necessitats dels ciutadans quan desenvolupen les seves solucions tecnològiques.

Això ens ha de fer reflexionar i treballar per regular, mitjançant polítiques publiques, quina és la responsabilitat social corporativa d’aquestes empreses a l’hora de oferir aquests serveis digitals als seus clients, i al mateix temps, els clients han de trobar-se protegits d’uns serveis que l’únic que fan es augmentar el compte de resultat de les empreses.

El món d’Internet esta evolucionant a gran velocitat i estem veient com estem passat de la “Internet de les coses” a la “Internet del valor”. Es aquí on volem treballar amb un mirada republicana que no faci que el valor que genera l’economia digital es quedi només en poques empreses,  o be que faci més rics aquells que simplement estan especulant sense generar cap valor col·lectiu a la societat. 

Hem vist com últimament noves maneres de relacionar-se, o be de realitzar transaccions electròniques monetàries, utilitzant tecnologies com blockchain, son purs moviments especulatius maquillats amb una capa de tecnologia i d’una independència i sobirania que no son reals.

Des de les innombrables monedes virtuals, que no estan regulades per cap organització transparent o que garanteixi el valor que suposadament tenen, fins els últims anuncis del sistemes virtuals com el de Metavers, on tant sols es comercialitza objectes virtuals que a dia d’avui aporten poc valor a la societat, i que en canvi estan fent que poques persones i empreses s’enriqueixin d’una manera molt poc transparent i accelerada, aquest dos exemples son solucions tecnològiques que hem de mirar-nos des d’una perspectiva d’Esquerres i analitzar si realment aportant valor a la societat.

Per un altre costat, creiem que el desplegament de una xarxa digital en els països catalans de qualitat és prioritari per dotar de connectivitat a tot el nostre territori i lluitar contra l’escletxa digital. Tenir accés a qualsevol servei digital des de qualsevol lloc ens permetrà tenir una equitat d’accés digital, que donarà les mateixes oportunitats a tothom, indistintament d’allà on visqui, creant un país vertebrat i més just.

Polítiques especifiques dirigides a potenciar la digitalització de mon rural, o bé permetre que molts professionals que a dia d’avui es troben ubicats en gran ciutats pugin vertebrar-se per tot el territori, son tant sols dos dels innumerables exemples de la necessitat de realitzar urgentment un desplegament de la xarxa digital.

Un altre casuística que tenim als països catalans és la nostre identitat, i per tant el català.

L’idioma més utilitzat a la xarxa digital és l’anglès, de fet si fem un anàlisi dels 10 milions de webs més importants, veurem que el 60% d’elles estan en angles, mentre que tant sols un 4% estan en castellà. Davant d’aquestes xifres es evident que el català és una llengua molt minoritària a Internet, per aquest motiu, des d’Esquerra Republicana volem desenvolupar polítiques de protecció de la llengua a Internet des de qualsevol administració pública o àmbit de treball en el que estem presents.

Ja a l’any 2013, l’investigador Andrá Kornai apuntava a l’estudi “Digital Language Death” que el 95% de tots el llenguatges en ús mai es normalitzarien a Internet i perdrien força en el dia a dia, per tant la promoció de l’ús del català en l’àmbit digital s’ha de defensar des de tots els front possibles.

Des de les administracions publiques, regulant l’ús del català a la xarxa o disposant de tot el contingut de les webs i aplicacions de les administracions publiques en català. Amb iniciatives publico-privades que garanteixin la seva presencia a Internet mitjançant el domini .cat com les la Fundació.cat, o bé amb iniciatives com la Wikipedia en català, un projecte d’exit, col.laboratiu i sense ànim de lucre.

Tanmateix, forçant a les grans companyes multinacionals a desenvolupar els seus productes i cercadors d’Internet amb la nostre llengua, i fer veure als desenvolupadors d’aplicacions una oportunitat el fet de tenir accés a un mercat de més de 10 milions de persones que s’interrelacionen en català.

La normalització del català a les xarxes digital també passa per potenciar la creació de  continguts interessants i diversos, amb perfils sociodemogràfics variats que puguin esdevenir referents en ciència, moda, videojocs, oci o qualsevol que puguem imaginar.

Però tot això no és pot fer com fins ara. Hem de fer-ho impulsant l’ètica digital.

Respectar la privacitat de les dades de les persones i que aquestes siguin utilitzades de forma responsable, segura i transparent, així com mitigar les amenaces cibernètiques i reforçar la seguretat de les persones amb les seves experiències digitals son àmbits a tractar amb la màxima prioritat des dels diferents nivells de l’administració publica.

Hem vist com a l’igual que ha passat des de l’inici de la primera revolució industrial, a meitat del segle XVIII, i després de la segona iniciada a finals del segle XIX, els drets dels humans van estar vulnerats o no respectats de la mateixa manera que els coneixem ara.

A dia d’avui tornem a veure que la revolució digital està esta vulnerant o no respectant molts drets que tenim i es per això que molts professionals i investigadors, i en aquest cas també des d’Esquerra Republicana, reclamen la creació i el reconeixement de la quarta generació de drets humans, la generació dels nous drets digitals, drets que tinguin en compte les situacions emergents del món digital i que defineixen un marc de protecció a les persones. 

La primera generació de drets humans ens va defensar com a ciutadans davant de l’autoritat de l’estat. La segona generació, amb devoció pels drets socials, proposava un Estat que garantís els mitjans vitals del desenvolupament. La tercera generació de drets fonamentals correspon al procés de globalització i reivindica el dret a la pau i a un ambient natural sa per a tots els pobles de la terra.

Ara, la llei ha de tornar a limitar l’explotació i l’abús, aquesta vegada per protegir als ciutadans dels nous amos de la tecnologia. Per tant, necessitem urgenement una quarta generació de drets bàsics a l’era digital.

El dret universal d’accés, el dret a entendre tot allò que interactua amb la persona digitalment, el dret a  la identitat digital, a la justícia d’Internet o fins i tot el dret a l’oblit digital són només alguns drets necessaris per garantir la dignitat humana. També hi ha d’altres, com el dret a una capacitació digital adient o el dret a participar en els nous sistemes d’innovació, oberts a la ciutadania, son drets que han de tenir-se en compte.

Partint de la base de que les tecnologies de la informació no son eines fetes per destruir, sinó tot el contrari, veiem que la transformació digital ens comporta una quantitat desbordant de millores en la nostre vida. Això fa que haguem d’abordar la digitalització des de un punt de vista humà i on la prioritat han de ser les persones, i les tecnologies han d’estar al seu servei.

Aquestes tecnologies de la informació han de respectar la integritat humana i han de prevaldre els interessos comuns per sobre del particulars, per molt majoritaris o legítims que aquests siguin. 

Així mateix, les tecnologies de la informació han de respectar l’autonomia i la responsabilitat personal i ha de ser la mateixa persona la que ha de poder decidir si deixa d’utilitzar-les o no, o decidir com les vol utilitzar.

L’equitat i la justícia universal en l’accés a la digitalització, la protecció de la dignitat i el valor de les persones, així com  la utilització de les dades personals per tercers, o be, el dret a desconnexió de la xarxa i a interrompre la connectivitat han de ser drets que defensem des d’Esquerra Republicana i que volem defensar des de tots els espais polítics on som presents. 

Per últim, i no menys important, desenvolupar polítiques de protecció en l’àmbit digital es imprescindible. Cada dia es connectem més persones a la xarxa i s’utilitzen més serveis digitals, cosa que genera que hi hagin moltes més vulneracions i inseguretat alhora de fer transaccions digitals. Segons les estimacions dels experts, el cost de les vulneracions de seguretat a l’any 2024 arribarà als 5 bilions de dòlars. L’ús d’Internet i mitjans socials digitals, per exemple, en el context d’unes eleccions com via per facilitar la participació com per propagar la desinformació, i/o els discursos d’odi, planteja problemes complexes que s’han d’abordar. Així mateix, una altre tema a treballar amb especial atenció és la defensa dels menors i les dones alhora d’accedir al serveis digitals, i tenir especial cura en la lluita contra l’explotació, l’assetjament sexual o els abusos sexuals. 

Son per aquest motius que creiem imprescindible la creació d’una identitat digital oficial . Disposar d’una identitat digital adequada, que preservi la privacitat de les persones i el seu control sobre la seva informació, pot capacitar-les per accedir al serveis digitals amb molta més seguretat. Així mateix, disposar de tecnologies de vigilància que s’utilitzen combinades amb les normes internacionals de drets humans aplicables, poden ser instruments molts eficaços de compliment de la lleu i oferir alts nivell de seguretat alhora d’operar amb els serveis digitals. Es per tant fonamental, desenvolupar polítiques publiques i implantar lleis per protegir a les persones de vigilàncies il·lícites o innecessàries, incloses totes aquelles vigilàncies arbitraries que poguessin exercir les instancies de l’Estat en el ciberespai, i com no, en el mon físic.   

En definitiva, les polítiques en el món digital desenvolupades des de qualsevol àmbit polític on Esquerra Republicana es present, han d’oferir un entorn segur per l’intercanvi d’informació, l’educació, l’expressió, la mobilització la innovació i la participació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: